En cims d'honor o en conca de servatge, recomenceu amb pacient coratge l'aventura difícil d'ésser humans.

M. Rodoreda

dissabte, d’abril 05, 2008

Següent bloc

El nen dorm i per això puc aprofitar per fer coses, bé, escriure no gaire perquè cal estar concentrat. Sé que en qualsevol moment farà un somic i la màgia de l'escriptura quedaria trencada. M'entretinc a mirar nous blocs i vaig prement la funció de "següent bloc". Ni ha de tots colors i llengües, alguns els afegiré a la llista per visitar-los de nou. Curiós: tots els espais que he visitat havien penjat avui, dissabte, un post. Ostres! Quina enveja! D'entrada he pensat que no podia ser. Que hi havia una aplicació que actualitzava la data... Per comprovar-ho me n'he anat al In procés. Uf! Res, allà no hi havia res de nou.
És clar que és dissabte! Festiu per alguns, la majoria? Els comeciants i els treballadors del sector dels serveis ho tenen més pelut... Parlant de comerciants són o no són una figura pública? Des del moment en què estan darrera un taulell atenent als compradors sembla que perdin una mica la seva vida privada, no? De ben segur que la majoria de gent del barri on treballen saben la seva vida, o la meitat (estava casada i va deixar l'home perquè se'n va anar tres mesos a l'Àfrica a purifacar-se, ah! I no t'ho perdis, el molt gamerús va tornar tot i que no s'entenien gens al llit...). Bufa! Imagina't si se'n poden saber de coses! El de la cafeteria te'n diu una, la perruquera una altra, el del forn de pa tres més i finalment tu fas un recosit! Et voilà une magnifique histoire de terror. I si fem això amb la gent que ni tan sols coneixem... què no farem amb els que tenim més a prop? Tots som carnassa.

1 comentari:

endora ha dit...

Hola noia! Gràcies per linkar el meu bloc, és tot un honor!.
Dius que tens un nadó, felicitats i disfruta'l, és una època molt bonica malgrat que et tregui temps, penso que fas molt bé tornant a la blocosfera.
Amenaço revisitar-te!