Por escènica

Doncs sí, tinc por escènica! No, ara no faig teatre, però n'he fet! La cosa és que des de que vaig assistir a la presentació del llibre LCL i vaig poder conèixer a la gent que em llegia (i la que em va dir que em llegiria) m'he col·lapsat. Fa riure, no? Hi ha dies que em poso davant l'ordinador per evadir-me (com he fet sempre), miro el blog (puc escriure una d'aquelles coses que no entenc, qualsevol bajanada que em passi pel cap... Ostres! I quan estic a punt de fer-ho... Canguelis! Què diran? Què pensaran els meus lectors? Els meus lectors! Mmmmm, és clar que els hi dec un respecte!). Bé, trenco el gel amb aquesta declaració humil: Tinc por escènica! Arrrrrrrrrg! A veure si quan no vagi tan enfeinada aconsegueixo dir alguna cosa de més profit!

Crònica ràpida

Avui a les 19h s'han materialitzat algunes de les persones amagades als blogs. Semblava com si tots ens coneguéssim, tots sabíem alguna cosa o altre d'algú, tema de conversa n'hi havia, si volíem. Tot ha estat perfecte, la posada en escena -algú deia glamorosa-, les lectures emotives "del lector", la música -genial!-... En definitiva un acte com cal -crec que allà enmig ens hem pogut sentir importants -literàriament parlant- per uns segons (o potser ens hem sentit segons literaris? Jo sempre ho he pensat -sense menystenir-me- ara bé, malgrat saber-ho, he gaudit de la catifa d'uns moments de protagonisme). M'ha agradat compartir signatures i mirades d'aquells que em segueixen i que jo també segueixo i d'aquells que a partir d'ara seguiré. M'ha agradat també descobrir que som "freaks" perquè això m'honora (un freak per mi és algú obstinat que s'entesta a fer les coses i que sovint té una predilecció/obsessió que no el deixa viure tranquil, el freak ha de produir). L'anècdota? Com li deia a en Saül, estic segura el seu cul reservat tindrà un post (i per no contradir-me o anar en contra de la meva paraula li faig jo, tot i que entre tants blogaires algú altre també li dedicarà uns segons).

Recompte final de la jornada: 18 signatures (Ostres que n'hi ha que han vingut des d'Andorra! Gràcies David Gálvez, de fet no esperava guanyar el premi -quin premi?- només em feia gràcia compartir cares... tot i que ja no en recordo cap ni una... només un "reservat" en un lloc indiscret... Bona nit!

Jo també els tinc!

Durant aquesta setmana he anat veient com els meus companys catosfèrics rebien els llibres i per fi avui m'han arribat! Els he vist aquesta tarda, just quan tornava de treballar. El paquet m'esperava al rebedor. Quan l'he vist ja sabia de què es tractava: els llibres! Ja tinc els llibres! He esparracat el sobre de plàstic de mala manera i ràpidament he tret l'altre sobre de color crema, l'olor a llibre nou percolava per tots els porus del paper. Potser, en algun moment m'ha tremolat la mà. Potser, en algun moment m'ha passat pel cap que em podria caure una llàgrima. Sóc forta. Quin tacte més deliciós, suau, sensual... Evidentment m'he buscat (sempre havia tingut el dubte que la meva seducció fos allí), Segons literaris pàgina 195 (yes, yes, yes!). Tres pàgines poden fer felicitats petites! Moltes gràcies a tots els que han fet possible aquest esdeveniment i especialment a Toni Ibánez per mantenir-nos informats dels actes i ressò d'aquesta petita gran empresa.

Flors

Com ja és sabut arreu, a Girona és "temps de flors". Com cada any els carrers del centre de Girona s'empolainen i perfumen per desitjar-nos una bona primavera. La imaginació de molts fa que autocars i autocars de gent inundin la ciutat durant tota una setmana. És bonic passejar-se pels claustres sempre tancats i amb olor a resclosit, per parts impenetrables durant la resta de l'any (l'antic refugi antiaeri, les mines, soterranis de la Catedral...). Cada any hi ha un caramel més per descobrir! Això sí, moltes vegades per accedir-hi cal fer una reserva amb molt i molt de temps d'antelació i això fa que els que ens quedem sense poder veure aquestes parts amagades de la ciutat desitgem, l'any pròxim, tornar a provar sort... snif, snif!

Coses que no entenc

Començo aquesta nova secció per exposar les meves limitacions sobre alguns temes, ja sigui perquè sóc obstinada o bé perquè no tinc la perspectiva adequada.
Coses que no entenc pretén ser un espai de reflexió (la meva i per tant des del meu filtre) sobre coses quotidianes. Us animo a participar i proposar nous debats o temes per analitzar.


La primera cosa que no entenc és el nostre sistema educatiu actual. Com hem arribat a aquests extrems? Entenc que la diversitat i la integració social són importants però amb això n'hi ha prou per justificar que alumnes que podrien ser bons es perdin? O anem a favor d'uns i en contra dels altres però tot a l'hora no es pot fer. El que vull dir és que sovint les aules s'han convertit en el refugi d'aquells que no volen fer res, d'aquells que s'avorreixen sols i que necessiten molestar, distreure, alterar i distorsionar... S'entén que si l'educació és obligatòria tothom ha de passar pel "tubo", com sempre s'ha dit, però no hi hauria una manera millor de fer-ho? Per què ens hem d'oblidar d'atendre la diversitat dels que poden i volen oferir alguna cosa -aprendre, escoltar, participar, proposar debats interessants, qüestions que no només serveixin per perdre el temps d'explicacions o per fer riure a la resta de companys-? I el professorat s'ha hagut d'acostumar a cridar per fer-se valdre, per aconseguir una mica d'ordre, una mica d'atenció. Em nego a cridar! Però ni la pràctica reflexiva funciona quan els grups et demanen que et trenquis la veu per obligar-los a escoltar-te. Potser a part del sistema falla la tècnica? Ens ho han volgut fer creure i també ens han volgut vendre la moto que ens hem d'adaptar a les noves circumstàncies, que hem de fer, com deia, la pràctica reflexiva, que tampoc funciona, que estem ancorats en el passat que les noves generacions necessiten les TIC... Mentida! Som titelles, pallassos, ninots, televisions amb potes que han de fer passar el temps a joves sense esperit de sacrifici! Amb perdó: quina merda! Ah! I a sobre volen treure el nocturn l'únic lloc on potser els estudiants ja han pres la decisió d'estudiar i hi posen el coll per treure's uns estudis i treballar alhora (o això només passava abans?).

Vacances és sinònim de viatjar?

سفر, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, отпуск, , отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отпуск,, отдых, 休暇, semestar, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отпуск,, отдых, 休暇, semestar, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, vacances, Urlaub, отдых, 休暇, semestar, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, vacanza, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отпуск, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отпуск,, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances...

Inund'Art: 1, 2 i 3 de març отдых

Girona s'inunda d'art: la Rambla, la Mercè, la Casa de la Cultura, el Pont de Pedra... En definitiva qualsevol carrer de la ciutat pot ser un escenari per mostrar fotografies, danses, concerts, dibuixos...
Aquesta fotografia i el vídeo en són una mostra... Jo especialment em decanto més pel positivisme i ritme de la Percussió llatina que per les fotografies de l'Anna Bressolí El món de la fantasia s'acaba, els seus personatges desitgen... Però el títol si més no ens fa reflexionar...
Aquesta foto l'he fet per tu Olga! Sé que aquest estil t'agrada!
De totes maneres això és només una molt petita part del que es pot veure per aquí!