FATUÏTAT
¿Què seria de la nostra vida, del nostre viure quotidià i mediocre, si no ens podíem permetre
el luxe de la vanitat? L’home és un animal fatu, l’únic —dins l’escala zoològica— que té la possibilitat
de ser-ho. Tot ho fem per vanitat. La mateixa ambició, si es proposa un fi intel·ligible, és
aquest: no el poder, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, sinó el poder, la riquesa, la fama, el
respecte, en la mesura que justifiquen la nostra presumpció. Cadascú en la seva òrbita i segons les
seves forces, intenta procurar-se això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s’ho procura pel camí de la
humilitat i tot. Es tracta de ser important: a l’oficina, a l’acadèmia, entre el veïnat, sobre el paper
dels diaris, en les xafarderies de la gent. És la gran manera que ha trobat l’home —l’individu, potser
l’individu individualista— de passar l’estona agradablement. L’estona o —si voleu— la vida. Que
tot és una mateixa cosa.
¿Què seria de la nostra vida, del nostre viure quotidià i mediocre, si no ens podíem permetre
el luxe de la vanitat? L’home és un animal fatu, l’únic —dins l’escala zoològica— que té la possibilitat
de ser-ho. Tot ho fem per vanitat. La mateixa ambició, si es proposa un fi intel·ligible, és
aquest: no el poder, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, sinó el poder, la riquesa, la fama, el
respecte, en la mesura que justifiquen la nostra presumpció. Cadascú en la seva òrbita i segons les
seves forces, intenta procurar-se això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s’ho procura pel camí de la
humilitat i tot. Es tracta de ser important: a l’oficina, a l’acadèmia, entre el veïnat, sobre el paper
dels diaris, en les xafarderies de la gent. És la gran manera que ha trobat l’home —l’individu, potser
l’individu individualista— de passar l’estona agradablement. L’estona o —si voleu— la vida. Que
tot és una mateixa cosa.
Diccionari per a ociosos, Joan Fuster