Les bromes d'altres temps

Aquesta tarda sense gairebé ni adonar-me'n m'he descobert somrient. I és que he recordat algunes bromes que determinades situacions van permetre... Com pot ser el cas del mòbil perdut, el pis de lloguer, "dale a la burra dalé" (que ens va ajudar a passar un bon Cap d'Any, com no n'hi haurà d'altres, ara sempre diferents...), i tantes altres que es van quedar a la saca de "potser un altre dia". El fet és que les situacions canvien i els records, cada cop més edulcorats, sempre resten... Parlant de canvis d'actitud, mai m'hagués plantejat el teu Beta. Un xin-xin per tu!

El premi

Molts de vosaltres ja el coneixeu, és en Cesc amb un dia de vida. Com deia aquest és el premi al patiment de tres hores d'apretar, tretze de contraccions i onze dies de dolor postpart. En fi, tota cosa bona té la seva part de sacrifici... i malgrat tot, vista la feina val la pena passar pel patíbul (això és la hormona maternal). Com a efectes secundaris: no dorms, perds el dia i no saps com (sense adonar-te'n han passat les hores i no has pogut fer absolutament res del que volies), la concentració... què és això? I sobretot, si en algun moment vas tenir alguna habilitat (o t'ho vas creure), en el meu cas escriure, deixes de tenir-la com per art de màgia! Ale hop! Diuen que de mica en mica això es va recuperant, amb pràctica, perseverància i molta i molta paciència... Però és que ens quedarà temps per poder-ho fer? Ara per ara el millor que es pot fer és aprofitar els moments purs del teu fill (les males veus diuen que després ja no tornen i que res no és igual) i la resta... A fer punyetes! Que són dos dies i el temps avança i mai torna enrera!

Protecció d'animals

Hi ha moltes entitats que intenten prohibir actes com que tirin cabres d'altabaix d'un campanar, les corrides de toros, la caça furtiva de balenes, tonyines i altres animals com els elefants, els visonts... (Segur que tots vosaltres en sabeu un munt més que jo!), el fet és que encara no he sentit a parlar de cap organisme que s'encarregui de protegir la dona davant el fet de parir i hauria d'existir! Faig una crida per si algú s'anima a crear-lo! Urgeix perquè moltes dones sense saber-ho passen per aquest patíbul natural (Déu tenia preferència pels homes, segur).

Aquest fet és un tortura! Com és que encara ara (tot i els avanços mèdics) donar a llum és tan dolorós? Ah! L'eperidural, si, és clar que ajuda... Sort d'això! Però per l'abans i el després? On és la droga? Que ningú se'n recorda?

Tot plegat és com estar al mig d'una plaça de toros. Tatarara. Al teu voltant els toreros amb els banderins i tu bufa que bufa. Pel nas i per la boca i amb les potes amunt i avall allisant la sorra. Tararà. Primer assalt, una fiblada a l'espatlla i tot d'aplaudiments al teu voltant. Olé, olé i olé! El torero passa la capa. Olé! El públic està emocionat. Quina corrida! Si no fos per la corrida... En fi, s'acaben les banderilles i després d'haver patit com un dimoni l'estocada final: el toc de gràcia, l'espasa al pit i acabem que sinó l'animal pateix massa.

Després d'aquest espectacle de dolor, el premi. Els aplaudiments de la plaça o el fet de veure al teu fill i d'agafar-lo entre els teus braços.

Diuen que això s'oblida, que el mal passa... I aquesta és la causa que moltes dones tornin a caura al parany... Perquè... no crec que sigui massoquisme, no?