En cims d'honor o en conca de servatge, recomenceu amb pacient coratge l'aventura difícil d'ésser humans.

M. Rodoreda

dimecres, de novembre 14, 2007

El premi

Molts de vosaltres ja el coneixeu, és en Cesc amb un dia de vida. Com deia aquest és el premi al patiment de tres hores d'apretar, tretze de contraccions i onze dies de dolor postpart. En fi, tota cosa bona té la seva part de sacrifici... i malgrat tot, vista la feina val la pena passar pel patíbul (això és la hormona maternal). Com a efectes secundaris: no dorms, perds el dia i no saps com (sense adonar-te'n han passat les hores i no has pogut fer absolutament res del que volies), la concentració... què és això? I sobretot, si en algun moment vas tenir alguna habilitat (o t'ho vas creure), en el meu cas escriure, deixes de tenir-la com per art de màgia! Ale hop! Diuen que de mica en mica això es va recuperant, amb pràctica, perseverància i molta i molta paciència... Però és que ens quedarà temps per poder-ho fer? Ara per ara el millor que es pot fer és aprofitar els moments purs del teu fill (les males veus diuen que després ja no tornen i que res no és igual) i la resta... A fer punyetes! Que són dos dies i el temps avança i mai torna enrera!



5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltes felicitats i aprofita aquest moment únic.

Marrogant ha dit...

Gràcies Jesús, malgrat els comentaris del bloc, en Cesc és la millor cosa que m'ha passat.

MARTA BARCELO GIRONES ha dit...

QUE GUAPO QUE ES EN CESC.EM ELL NO CREC QUE PUGUIS ESCRIURE RES .PERO SI TENS ALGUN CONTE INTERESANT ENVIEMELI EL LLEGIRE FINS AVIAT UNA ABRAÇADA I UN PETONET.

MARTA BARCELO GIRONES ha dit...

hola soc el fill de la Marta barcelo en cesc es molt maco jo ja el vaig vure aquell dia k vam anar a esmorzar bueno adeu

Marrogant ha dit...

Hola trempats! La Marta també ha sabut fer uns fills molt macos (la prova ets tu i el teu germà!). Un petó molt gros i espero tornar-vos a veure.