En cims d'honor o en conca de servatge, recomenceu amb pacient coratge l'aventura difícil d'ésser humans.

M. Rodoreda

dimarts, de febrer 05, 2008

Coach

Fins ahir no havia sentit a parlar del coaching. Encara ara no sé ben bé què és ni si fa gaire temps que existeix. De totes maneres, pel poc que en sé, sembla prou interessant. Hi ha cinc premises que s'han de seguir en el coaching:

1- Establir-se un objectiu.
2- Ser conscients de les nostres limitacions i de la nostra actual situació.
3- Saber quins recursos tenim.
4- Ser constants i coherents.
5- I finalment fer una valoració dels resultats.

Seguint aquets passos podrem aconseguir els nostres objectius, siguin quins siguin. Si nosaltres no ens veiem amb cor de fer-ho, per la manca de constàcia, per exemple, es veu que hi ha professionals que s'hi dediquen i et van guiant cap al camí de la glòria.

Segons la Vanguardia hi ha deu pistes per reconèixer un bon coach:

1- Ha de sabe rmotivar i tenir paciència.
2- Segueix fil per randa els objectius del client.
3- Estableix un pla d'acció clar i coherent.
4- Ajuda a descobrir la personalitat del client (com és i com el veuen, com un mateic¡x es pot arribar a veure).
5- Té recursos.
6- Parla dels nostres conceptes.
7- Ens fa raonar.
8- No posa límits al nostre rendiment.
9- Confidencialitat.
10- No ens vol convèncer d'altres valors que no siguin els nostres.

Vist això sembla que no quedi més remei que posar un cach a la nostra vida, no?

3 comentaris:

Caterina Cortès ha dit...

Vist així un Coach sembla meravellós. Fa ganes de provar amb un a veure què tal. Però clar, després n'hi ha una que es diu Roseta Fornés (crec) que surt per la tele i associo Coach amb ella,q ue em fa bastanta poreta. o ho puc evitar... Ara clar, com a totes les professions hi deu haver de tot i la sort està en que et toqui un que de debó et sàpiga ajudar.
Besets!

Marrogant ha dit...

Bona nit Caterina, això que dius és ben cert! Només falta que et toqui l'ovella negra de la professió per tenir un mal criteri de la feina que fa. I avui en dia sembla que cada cop hi ha menys bons professionals...

Anònim ha dit...

No discreparé de l'invent però darrera veig l'antic capellà i l'actual terapèuta; cap problema doncs, només saber qui el paga. Ah, si, si t'enamores d'ell o d'ella qué passa? es varia l'objectiu? jjjj..