A part de la literatura, la gran oblidada de casa meva últimament és la meva gossa Ona. Vull retre-li aquest petit homenatge perquè ningú com ella sap dormir tan bé. Fidel companya d'excurssions, d'àpats i secrets d'aquells que fan plorar et dedico aquests minuts de matinada, ara que et puc tenir a la falda i acoronar-te el cos. PetitOna respons a les meves carícies amb un suau esbufec de plaer.
dilluns, de febrer 04, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ja ho diuen que el millor amic de l'home sempre és un gos, molt més agraït a la companyia humana que certes persones. M'encantaria tenir-ne un. Degraciadament, a casa, a un pis, no em deixen :(
Besets!
Ja diuen que no hi ha més animal agraït que un gos, amic fidel,només espera la teva caricia, la teva companyia, la teva fortalessa, i que et demana a canvi....una mica de pinso, almenys el meu...
Publica un comentari a l'entrada