En cims d'honor o en conca de servatge, recomenceu amb pacient coratge l'aventura difícil d'ésser humans.

M. Rodoreda

divendres, d’abril 18, 2008

Els cinc sentits

M’agrada passejar. M’agrada fer-ho per entre les pàgines dels escriptors, acaronant discretament les lletres, i també per entre les flors d’alzina. És primavera i el cel blau, blau acotxa els vols dels ocells de bosc que juguen amb la Muntanya. Camino seguint les olors de jardins perduts entre els arbres, enmig de la natura exuberant. Respiro la vida i la història d’aquells que en altres temps han viscut i explicat el seu pas pels mateixos camins. Sento el gust agre del dolor sobre cada petjada inerta, malgrat això aquest regust em deleix, el plaer del dolor, viure per patir, patir per escriure, escriure per viure. Tants i tants homes i dones han trepitjat aquesta terra i tantes i tantes dones i homes han coincidit a lloar-la. Les Gavarres on es fan “les postes de sol més carminades del món i els naixements de lluna més emperlats”, deia algú, ara no recordo qui però certament el roig i el blanc dels astres llueixen molt entre els suros i els arboços, qui no s’enamoraria a les Gavarres de les Gavarres? Ja sigui a les nits d’estiu, els matins d’hivern, les tardes de tardor... tothora palpita, Romanyà ànima dels desanimats. Romanyà al cor de les Gavarres i... Rodoreda, ella ho va dir, però com es deia de nom, quin nom tenia aquesta dona? Sí ja ho tinc! Romanyà al cor de les Gavarres i Rodoreda al cor dels catalans, Mercé Rodoreda al cor de tots.

1 comentari:

Lliri blanc ha dit...

Gràcies Marina per la teva visita al meu blog.....benvinguda! Et dono les felicitats pel projecte de la Catosfera i perquè això que escrius és molt interessant i divertit.
Txau
Cinzia