Doncs sí, vaig aprofitar les vacances per fer-me fer trenes! Sé que és una de les coses típiques, pròpies dels viatges... Però què hi farem!? Suposo que m'imaginava com la Bo Derek a "mujer 10" sortint de l'aigua i fent anar les trenetes xopes de mar amunt i avall. D'entrada l'efecte va ser bo. Una Marina diferent. Vaig pensar que la tibantor dels cabells em passaria al cap d'unes hores, un dia com a molt... I no! Ni una setmana després del meu agosarament i ja me les he tret. Cabells tibant-me el front, l'occipital i el temporal i sobretot la picor! Quina picor! Dutxa rere dutxa i el cap exigint-me ser rascat! No sé si pel meu frenesí grataire, o per algun altre motiu, les gometes negres, que escrupolosament vaig anar triant per fer-me la tortura, s'han anat trencant deixant lliures alguns dels pèls supervivents. És clar que he aprofitat l'avinentesa per deslliurar a la resta de captius. Va ser bonic mentre va durar. Durant alguns dies si que vaig recrear l'escena de l'aigua de la 10. Però la veritat és que m'he sentit millor avui quan, després d'unes hores de llibertat capilar, regava la gespa i accidentalment m'he remullat els peus. Urg, brrrrrrr. L'aigua era molt freda i un calfred m'ha recorregut el cos però no he pogut evitar tornar-hi, aquest cop intencionadament i tot seguit dels peus a les cames, com qui no vol la cosa. Quina sensació més plena. Els arbres fruiters testimonis d'aquests segons de plaer, l'ambient calorós deixant-se seduir per la brisa pervertida d'aigua, els peus xops trepitjant l'herba seca i humida alhora, i alguna formiga curiosa que pessigollejava cama amunt. I ara que ja és hora de son encara em dol el cap però espero demà per poder-me tornar a refrescar els peus. dimarts, de juliol 29, 2008
Trenes
Doncs sí, vaig aprofitar les vacances per fer-me fer trenes! Sé que és una de les coses típiques, pròpies dels viatges... Però què hi farem!? Suposo que m'imaginava com la Bo Derek a "mujer 10" sortint de l'aigua i fent anar les trenetes xopes de mar amunt i avall. D'entrada l'efecte va ser bo. Una Marina diferent. Vaig pensar que la tibantor dels cabells em passaria al cap d'unes hores, un dia com a molt... I no! Ni una setmana després del meu agosarament i ja me les he tret. Cabells tibant-me el front, l'occipital i el temporal i sobretot la picor! Quina picor! Dutxa rere dutxa i el cap exigint-me ser rascat! No sé si pel meu frenesí grataire, o per algun altre motiu, les gometes negres, que escrupolosament vaig anar triant per fer-me la tortura, s'han anat trencant deixant lliures alguns dels pèls supervivents. És clar que he aprofitat l'avinentesa per deslliurar a la resta de captius. Va ser bonic mentre va durar. Durant alguns dies si que vaig recrear l'escena de l'aigua de la 10. Però la veritat és que m'he sentit millor avui quan, després d'unes hores de llibertat capilar, regava la gespa i accidentalment m'he remullat els peus. Urg, brrrrrrr. L'aigua era molt freda i un calfred m'ha recorregut el cos però no he pogut evitar tornar-hi, aquest cop intencionadament i tot seguit dels peus a les cames, com qui no vol la cosa. Quina sensació més plena. Els arbres fruiters testimonis d'aquests segons de plaer, l'ambient calorós deixant-se seduir per la brisa pervertida d'aigua, els peus xops trepitjant l'herba seca i humida alhora, i alguna formiga curiosa que pessigollejava cama amunt. I ara que ja és hora de son encara em dol el cap però espero demà per poder-me tornar a refrescar els peus. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Quina enveja!!... jo pasant calor i millorant el meu blanc nuclear.
Avui el primer dia que sopo a la terrassa...fosc..sense tele..un altre plaer oblidad.
Tranquil home! Pel que sé aviat podràs fer-ho tu això...
Aprofiteu la fresca de les 7 del matí (almenys a la plana de Vic). A veure si demà et regues tota tu, ja veuràs que divertit.
No t'imagino amb trenes, de fet no t'imagino gaire. Coses que passen a la pressentació LCL, que no et fixes en tothom. Encara hem de quedar un dia que t'he de signar el llibre, i tu a mi.
Hola Gulchenruz,
Sí, de ganes no me'n falten de regar-me! Però de moment em conformo en remullar-me els peus... Pel que fa a imaginar-me no ho tens gaire difícil! La de la foto que acompanya al text sóc jo! Vic i Girona no queden tan lluny, per tant no crec que ens costi trobar-nos per intercanviar els gargots.
Quan vulguis, tria, escull, i avisa amb 1 dia d'antel·lació (mitjançant e-mail). Que fresc, vaig quedant amb la gent, però és la gent que m'ha de venir a veure perquè jo no tinc ni carnet de conduir, jaja. Va, que et convidaré a un cafè, si vens a Vic.
Qui diu cafè, diu esmorzar, diar, berenar...
Publica un comentari a l'entrada