Ahir passejava per la meva ciutat i vaig topar-me amb un carrer curiós: el de
Sacsimort. Avui he buscat a l'etimològic el seu origen i només n'he trobat que és un llinatge gironí. De fet sembla que deduir-ne el significat no és gaire difícil i com diu
David Gálvez això ens pot despertar la imaginació. M'agradaria poder-ne crear un conte però de moment ho deixo al racó de les coses per fer que començaré al setembre (suposo que com tothom, tinc una llista llarguííííííííííííííííííííssima de bons propòsits!). Us deixo amb la càlida fotografia d'aquest carreró amb història -des del segle XVI-
i amb el detall que en una de les seves parets hi ha una inscripció hebrea (aporto també la traducció del text). Això sí, és clar que encara em queda el dubte -que no he pogut resoldre per cap de les 277 entrades al google- d'aquest curiós cognom...
... Tampoc a les pàgines blanques hi ha cap vestigi d'aquest llinatge a la ciutat... però en queda un carrer amb una inscripció a la pedra...
Ahir passejava per la meva ciutat i vaig topar-me amb un carrer curiós: el de Sacsimort. Avui he buscat a l'etimològic el seu origen i només n'he trobat que és un llinatge gironí. De fet sembla que deduir-ne el significat no és gaire difícil i com diu David Gálvez això ens pot despertar la imaginació. M'agradaria poder-ne crear un conte però de moment ho deixo al racó de les coses per fer que començaré al setembre (suposo que com tothom, tinc una llista llarguííííííííííííííííííííssima de bons propòsits!). Us deixo amb la càlida fotografia d'aquest carreró amb història -des del segle XVI- 
i amb el detall que en una de les seves parets hi ha una inscripció hebrea (aporto també la traducció del text). Això sí, és clar que encara em queda el dubte -que no he pogut resoldre per cap de les 277 entrades al google- d'aquest curiós cognom...
11 comentaris:
Donaria per una novel·la. Masses novel·listes tenen menys i en fabriquen una història, i després els surt com els surt. En fi.
M'agrada aquest document.
Bona nit Gulchenruz,
Sí, també se'n podria escriure una novel·la... T'animes, ara que això es porta, a fer-ne una de conjunta?
Ah! D'això... Pel que fa al carnet podries aprofitar aquest canvi existencial per treure-te'l!
Si m'animo? doncs home, primer hauriem de concertar una reunió, dues, tres, quatre... d'entrada tota proposta és viable, però s'haurien de valorar, conjuntament, els pros i els contres. A tu et deixo la part històrica, ja que vius "in sito" i tindràs més facilitats que jo per parar amb gent i investigar. Posteriorment, a una d'aquestes cites literàries, m'incorporaria. He de veure el carrer, que a primer cop d'ull sembla interessant. Després, ja saps com va això, podem escriure una cosa tu una jo, o plegats colze a colze. Internet m'agrada per la facilitat, però priva de proximitat. El meu carnet de conduir, que per ara no és ni projecte, també impedeix bastant, però afortunadament (o malauradament) Girona no és Verona. Hem de quedar un dia, en serio, trencar el gel, xerrar i xerrar, i xerrar, i ja sortirà (títol, plantejament...).
Proposo una trobada, a llarg o a curt plaç. Perquè venir jo a Girona, agafar l'avió, els dos, a qualsevol ciutat italiana i escriure des d'allà? jeje...
A reveure, Marina!
Mmmmm! El cuquet creatiu ja comença a aparèixer! Notes quina sensació més bona? Investigo la història i mirem si això pot tenir futur. Bona nit!
Vosltres escriviu-la, que segur que n'hi ha que la llegirem!... i si més no, ja m'oloro que us ho passareu de primera treballant-hi!
Vosltres escriviu-la, que segur que n'hi ha que la llegirem!... i si més no, ja m'oloro que us ho passareu de primera treballant-hi!
Bona nit Núria,
sí, la cosa pinta bé però és complicat trobar informació sobre el nom. Suposo que un llinatge d'aquesta mena espantava i sovint la gent se'l canviava per d'altres més corrents i no tan escatològics.
Quina intriga! Em deixes amb les ganes de saber més i pendent de que escriguis un relat. Bé que el carrer i la seva història s'ho val, no? ;)
Bona nit Caterina!
Sí, la veritat és que és inquietant i seductor et pots imaginar mil coses... però n'hi haurà cap com la realitat -si és que mai es pot arribar a saber-?.
És molt seductor. M'apuntaria com a hipotètic lector d'eixa hipotètica novel·la.
Gràcies Jeroni! Ara només falta constància i bones idees... He dit només? Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada