Són aquells que per una banda et fan sentir bé i que per l'altra t'empenyen al ressentiment. Saps que ho fas per un bé comú (o potser egoistament però això ara no té cap importància... o potser més de la que ens pensem?) però alhora el cor se t'encongeix. Saps que podràs tornar a ser tu mateixa (de fet, tens proves fefaents que tornes a ser la mateixa d'abans), que podràs tornar a prendre decisions úniques! I tot i això hi ha una gran part de la teva persona que et vol fer creure que no ho hauries d'haver fet. Gaudeixes de l'estona que estàs al gimnàs ballant "latino", dels moments en què prepares el dinar i fins i tot d'aquells moments en què et toca rentar els plats... Què em passa? Com puc ser tan freda? Descans, relax, tranquil·litat quins sinònims més preuats en aquest món d'estrès on tot passa tan de pressa...
divendres, de setembre 05, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Tinc el nebot que acaba de començar a anar a la guarderia, bé, ja hi va anar 2 setmanes abans de l'estiu i ara repren el que havia començat llavors.
I, en quan el comentari al meu bloc, merci per les paraules, per seguir-me i per dir que llegiràs el bloc que recomano. Val la pena!
Una abraçada de bona nit.
necessitem urgentment d'aquests moments de repòs mental
A vegades fins i tot les coses bones o les persones que apreciem poden ser causa del nostre estrés o malestar, i és evident que és així perquè són persones o coses que ens importen. Sinó potser no caldria haver de desconnectar. Pren-t'ho amb calma ;) Ànims i paciència!
Gràcies a tots tres pel suport! Una abraçada ben forta.
Publica un comentari a l'entrada