En cims d'honor o en conca de servatge, recomenceu amb pacient coratge l'aventura difícil d'ésser humans.

M. Rodoreda

dimarts, d’octubre 28, 2008

Fires

Els gironins les tenim aquestes coses...

No poden faltar per sant Narcís les fulles de plataner cobrint la Devesa, l'olor de fogueres coent castanyes i moniatos, la humitat dels dies que s’escurcen... I és clar! Tampoc pot faltar la fred les nits de Barraques. Per Barraques el "jovent" ha de passar fred, els peus se'ls han de glaçar però estoicament, com a bons gironins que som, aguantem, amb una mà la cervesa-cubata-aigua-o-derivats i amb l'altra l'alegria de saber que això és un acte social. Si no hi vas no existeixes! Punt de trobada de gent que no veus en tot l'any, de la que veus cada dia però que també t'il·lusiona trobar... Com deia un esdeveniment social que condiciona la teva posició i status. Per això cada any per aquesta època se'ns omple el cor de goig i diem: "Ei! Que estem de festa! Veniu, veniu!".

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

dons aquest cap de setmana em deixaré caure per Girona

Marrogant ha dit...

Sigues benvingut i pren paciència (la ciutat és petita i es col·lapsa de cotxes i arreu hi ha gent i... Bona sort!).

Anònim ha dit...

Jo no podré venir perquè Girona em cau una mica lluny hehe però m'encanta anar de fires i parlant d'això, m'adono que fa temps que no vaig a cap...
Besets!