Hespèria

Us adjunto un recull de relats breus de ciència ficció. El concurs el va convocar el bloc Hespèria Recull

FATUÏTAT
¿Què seria de la nostra vida, del nostre viure quotidià i mediocre, si no ens podíem permetre
el luxe de la vanitat? L’home és un animal fatu, l’únic —dins l’escala zoològica— que té la possibilitat
de ser-ho. Tot ho fem per vanitat. La mateixa ambició, si es proposa un fi intel·ligible, és
aquest: no el poder, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, sinó el poder, la riquesa, la fama, el
respecte, en la mesura que justifiquen la nostra presumpció. Cadascú en la seva òrbita i segons les
seves forces, intenta procurar-se això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s’ho procura pel camí de la
humilitat i tot. Es tracta de ser important: a l’oficina, a l’acadèmia, entre el veïnat, sobre el paper
dels diaris, en les xafarderies de la gent. És la gran manera que ha trobat l’home —l’individu, potser
l’individu individualista— de passar l’estona agradablement. L’estona o —si voleu— la vida. Que
tot és una mateixa cosa.

Diccionari per a ociosos, Joan Fuster

El Carrilet

Asseguda a la plaça Major del poble la mare observa les amigues que s’acosten. Entretant es deixa captivar per l’ambient fresc sota els arbres i el terra humit proper a la font. Cada dia es troben allà, xerren i amb un cert to presumit relaten què han fet el cap de setmana, després es preparen per anar a la perruqueria, a pentinar-se o a fer-se la manicura. Preocupades pels vestits que porten ningú sospitaria que han dedicat tota la seva joventut a tirar endavant a una família, treballant el camp i fent veremes al Rosselló.
Els anys seixanta no van ser gaire bons per a nosaltres. La meva família acostumada a treballar el camp havia passat èpoques molt difícils. La mare solia anar a Girona carregada d’enciams, tomates, alls tendres, mongetes, pèsols, algun conill o pollastre i fins i tot pollets. I mentre pujava al Carrilet deia cofoia “som-hi! A fer dimarts!”. A ciutat hi vivia molta gent per això, malgrat l’esgotament d’estar-se tot un dia fora de casa, sempre tornava satisfeta i amb un bon calaix. Els dilluns la mare no s’adormia fins ven passada la mitjanit, preparant el dinar pel dia següent, i a trenc d’alba, sense que ningú la sentís, prenia el cistell i s’enfilava al trenet. La mare tenia trenta- vuit anys i sovint ens explicava que el seu pare, el meu avi, també havia agafat el Carrilet per anar a fer mercats. Jo, que era la gran de cinc germans, també havia de seguir la tradició. Al principi d’acompanyar a la mare vaig trobar-ho divertit i me’n reia de la gent despistada que corria camps a través per agafar el trenet. Però aquells temps fugissers s’acabaven i el Carrilet va deixar de funcionar i les absències de la mare van ser més freqüents, les veremes en tenien la culpa. Mentrestant jo m’anava fent gran i el turisme em va meravellar. Vaig decidir dedicar-m’hi de valent i de l’hort n’extreia tot el necessari per fer els cuinats casolans que m’havia ensenyat a fer la mare i la cria d’aviram ja no era sinó per satisfer els gustos d’aquells que, enamorats dels pins, els roures i les sureres, es deixaven caure al nostre poble impregnat d’olor salada i de la brisa humida del capvespre.
Als meus cinquanta- dos anys miro als meus fills i desitjo, per sobre de tot, que no perdin les tradicions que ens han fet mediterranis, treballadors, responsables i gelosos dels nostres bens, de la nostra cultura. Desitjo també que puguin gaudir de la vida, alternant plaer i feina, de la mateixa manera que ara ho pot fer la meva mare i com he fet jo.

Fires

Els gironins les tenim aquestes coses...

No poden faltar per sant Narcís les fulles de plataner cobrint la Devesa, l'olor de fogueres coent castanyes i moniatos, la humitat dels dies que s’escurcen... I és clar! Tampoc pot faltar la fred les nits de Barraques. Per Barraques el "jovent" ha de passar fred, els peus se'ls han de glaçar però estoicament, com a bons gironins que som, aguantem, amb una mà la cervesa-cubata-aigua-o-derivats i amb l'altra l'alegria de saber que això és un acte social. Si no hi vas no existeixes! Punt de trobada de gent que no veus en tot l'any, de la que veus cada dia però que també t'il·lusiona trobar... Com deia un esdeveniment social que condiciona la teva posició i status. Per això cada any per aquesta època se'ns omple el cor de goig i diem: "Ei! Que estem de festa! Veniu, veniu!".

Comença el curs!

Segons és el gran oblidat aquests dies... però no he marxat de la xarxa! Segons és plaer i Xiu-Xiu feina i és clar que al setembre n'hi ha que en tenen molta! Us passo l'enllaç per si us fa gràcia fer-hi un cop d'ull.
http://blocs.xtec.cat/xiuxiu/

Prometo tornar!

Sentiments contradictoris

Són aquells que per una banda et fan sentir bé i que per l'altra t'empenyen al ressentiment. Saps que ho fas per un bé comú (o potser egoistament però això ara no té cap importància... o potser més de la que ens pensem?) però alhora el cor se t'encongeix. Saps que podràs tornar a ser tu mateixa (de fet, tens proves fefaents que tornes a ser la mateixa d'abans), que podràs tornar a prendre decisions úniques! I tot i això hi ha una gran part de la teva persona que et vol fer creure que no ho hauries d'haver fet. Gaudeixes de l'estona que estàs al gimnàs ballant "latino", dels moments en què prepares el dinar i fins i tot d'aquells moments en què et toca rentar els plats... Què em passa? Com puc ser tan freda? Descans, relax, tranquil·litat quins sinònims més preuats en aquest món d'estrès on tot passa tan de pressa...

Llegir amb sarcasme

La veritat és que últimament tinc el tic, la mania o la debilitat de llegir les samarretes -roba- de la gent i m'agrada fer-ho. És com aquells que sumen i resten els números de les matrícules dels cotxes, conten les escales, finestres, arbres i tot el que troben al pas. Definitivament, tics nerviosos que no són contraproduents però que tampoc ajuden. Aquesta manera de passejar-me per la vida sovint sí que juga males passades -mirar a llocs indeguts detingudament sense cap mena de pudor -escot, cul, panxa- però és que la lectura és la lectura!

Fins aquí cap problema, suposo, ja que si portes una inscripció a la roba deus voler que algú la llegeixi, no? Ara bé, la meva afició va més enllà. El procés és el següent: miro, llegeixo i després analitzo. M'explico. Suposem el text següent -verídic! Per cert, qui s'inventa les frases? És qüestió d'estil o de sarcasme?- "el sexe oral no produeix càries", d'entrada la frase pot resultar divertida, poca-solta però sobretot la trobes desconcertant sí qui la porta és una dentadura picada! I sí, la majoria d'aquestes lletres poden tenir una doble lectura, segueixo: "si us plau deixa de somiar amb mi" -duia algú més lleig que un pecat-, o bé "si no t'agrada la meva conducta tindràs un greu problema" -en aquest cas vaig abaixar la vista i vaig tirar endavant ràpid, ràpid- I així indefinidament van passant els cossos vestits de la gent fins que em topo amb "aquesta bossa me l'ha regalat el teu xicot", ostres! Ara entenc el desfalc familiar! I ara, què haig de fer?

Ja fa 25 anys del Super Cine Exin! Qui ho havia de dir que després de tant de temps recuperaria la caixa, empolsegada però rigurosament endreçada al garatge, d'aquest magnífic projector de la meva infantesa. Doncs sí, sortosament a casa meva el van protegir del temps per ara tornar-me'l. Quin és el pecat? Que per culpa d'això m'he fet mig col·leccionista... I ara busco aquells cartutxos blaus amb històries contingudes dels personatges de Disney -entre d'altres- i dels no em Barrufa (que enguany celebren el seu cinquantè aniversari). Tot plegat un "remeber" agredolç pel temps que va passant i per com l'hem passat.

Un bon enllaç per saber més sobre aquest projector:

http://rosaspage.com/exin/ecinexin.html

Sacsimort

Ahir passejava per la meva ciutat i vaig topar-me amb un carrer curiós: el de Sacsimort. Avui he buscat a l'etimològic el seu origen i només n'he trobat que és un llinatge gironí. De fet sembla que deduir-ne el significat no és gaire difícil i com diu David Gálvez això ens pot despertar la imaginació. M'agradaria poder-ne crear un conte però de moment ho deixo al racó de les coses per fer que començaré al setembre (suposo que com tothom, tinc una llista llarguííííííííííííííííííííssima de bons propòsits!). Us deixo amb la càlida fotografia d'aquest carreró amb història -des del segle XVI- i amb el detall que en una de les seves parets hi ha una inscripció hebrea (aporto també la traducció del text). Això sí, és clar que encara em queda el dubte -que no he pogut resoldre per cap de les 277 entrades al google- d'aquest curiós cognom...

... Tampoc a les pàgines blanques hi ha cap vestigi d'aquest llinatge a la ciutat... però en queda un carrer amb una inscripció a la pedra...

Trenes

Doncs sí, vaig aprofitar les vacances per fer-me fer trenes! Sé que és una de les coses típiques, pròpies dels viatges... Però què hi farem!? Suposo que m'imaginava com la Bo Derek a "mujer 10" sortint de l'aigua i fent anar les trenetes xopes de mar amunt i avall. D'entrada l'efecte va ser bo. Una Marina diferent. Vaig pensar que la tibantor dels cabells em passaria al cap d'unes hores, un dia com a molt... I no! Ni una setmana després del meu agosarament i ja me les he tret. Cabells tibant-me el front, l'occipital i el temporal i sobretot la picor! Quina picor! Dutxa rere dutxa i el cap exigint-me ser rascat! No sé si pel meu frenesí grataire, o per algun altre motiu, les gometes negres, que escrupolosament vaig anar triant per fer-me la tortura, s'han anat trencant deixant lliures alguns dels pèls supervivents. És clar que he aprofitat l'avinentesa per deslliurar a la resta de captius. Va ser bonic mentre va durar. Durant alguns dies si que vaig recrear l'escena de l'aigua de la 10. Però la veritat és que m'he sentit millor avui quan, després d'unes hores de llibertat capilar, regava la gespa i accidentalment m'he remullat els peus. Urg, brrrrrrr. L'aigua era molt freda i un calfred m'ha recorregut el cos però no he pogut evitar tornar-hi, aquest cop intencionadament i tot seguit dels peus a les cames, com qui no vol la cosa. Quina sensació més plena. Els arbres fruiters testimonis d'aquests segons de plaer, l'ambient calorós deixant-se seduir per la brisa pervertida d'aigua, els peus xops trepitjant l'herba seca i humida alhora, i alguna formiga curiosa que pessigollejava cama amunt. I ara que ja és hora de son encara em dol el cap però espero demà per poder-me tornar a refrescar els peus.

Tancat per vacances

Aquest cartell l'hauria d'haver posat fa uns quants dies... Ho sento! La veritat és que entre Jaume I i Juan Rulfo els dies em van anar passant sense adonar-me'n i de cop estava a Menorca, pura, tranquil·la, dolça i tendra illa. De record porto una fotografia "des jaleo" i la pau d'haver estat en un lloc ple de natura i bona gent.

Aproximadament 270

149 cremades lleus
14 de greus
41 amputacions
65 lesions oculars
(...)

Podem pensar si tot plegat és per mala sort, pel mal ús dels petards... Però la qüestió és que hi ha molta gent que passa males estones per culpa de les "piules" i no és d'estranyar! Veient els resultats qualsevol no s'espanta... ja no pels explosius que un mateix pugui fer esclatar sinó pels que et poden sorprendre! A la fotografia suposo que un projectil disfressat de bones intencions (o no) va estavellar-se contra el vidre d'una de les finestres del gimnàs d'un institut.

El nus

Són les dotze del migdia. Fa un sol de justícia i la calor no em deixa respirar, lentament m’ofega. Ara toca la part més dura: fer el nus, ben fort, ha de durar tot el dia, això és primordial. Més val no pensar-hi, com més aviat comencem més aviat acabarem, de fet només és el nus de sempre. És senzill, molt senzill. Sempre surt bé. Per fer-lo només ens cal un coll, un coll disposat o obligat, tan se val. Tot seguit, i quan tot està a punt, agafem el teixit seleccionat, bo, durador, sobretot resistent, i el passem a l’entorn del coll, que ha deixat de ser un ser un tros de carn indeterminat per convertir-se en l’objectiu principal. Ho fem sense tremolar; de manera precisa; com un cirurgià de prestigi, cal estar per la feina. No badem! Un cop tenim embolcallat el coll només cal anivellar i centrar bé les dues parts que s’han de nuar. Triem una dreta, que serà la teva esquerra o bé la dreta del del teu davant. Feta la tria, l’agafem i la passem per davant de la part esquerra i després per darrera, i després altre cop per davant, i tornem a voltar, però aquest cop, a mig camí, i com si fos una serp, la fem sortir per dalt, pel centre de tot l’embolcall. Finalment: un petit cercle a l’entorn del coll i un teixit que no ha parat de donar-hi voltes, delicadament. Per una d’aquestes passades anteriors fem un petit conducte i hi fem passar pel mig la part dreta, que en cap moment no hem de deixar per la perillositat que això comportaria. Fet això ara només cal posar-ho tot en ordre i el nus de la corbata ja està fet.

Por escènica

Doncs sí, tinc por escènica! No, ara no faig teatre, però n'he fet! La cosa és que des de que vaig assistir a la presentació del llibre LCL i vaig poder conèixer a la gent que em llegia (i la que em va dir que em llegiria) m'he col·lapsat. Fa riure, no? Hi ha dies que em poso davant l'ordinador per evadir-me (com he fet sempre), miro el blog (puc escriure una d'aquelles coses que no entenc, qualsevol bajanada que em passi pel cap... Ostres! I quan estic a punt de fer-ho... Canguelis! Què diran? Què pensaran els meus lectors? Els meus lectors! Mmmmm, és clar que els hi dec un respecte!). Bé, trenco el gel amb aquesta declaració humil: Tinc por escènica! Arrrrrrrrrg! A veure si quan no vagi tan enfeinada aconsegueixo dir alguna cosa de més profit!

Crònica ràpida

Avui a les 19h s'han materialitzat algunes de les persones amagades als blogs. Semblava com si tots ens coneguéssim, tots sabíem alguna cosa o altre d'algú, tema de conversa n'hi havia, si volíem. Tot ha estat perfecte, la posada en escena -algú deia glamorosa-, les lectures emotives "del lector", la música -genial!-... En definitiva un acte com cal -crec que allà enmig ens hem pogut sentir importants -literàriament parlant- per uns segons (o potser ens hem sentit segons literaris? Jo sempre ho he pensat -sense menystenir-me- ara bé, malgrat saber-ho, he gaudit de la catifa d'uns moments de protagonisme). M'ha agradat compartir signatures i mirades d'aquells que em segueixen i que jo també segueixo i d'aquells que a partir d'ara seguiré. M'ha agradat també descobrir que som "freaks" perquè això m'honora (un freak per mi és algú obstinat que s'entesta a fer les coses i que sovint té una predilecció/obsessió que no el deixa viure tranquil, el freak ha de produir). L'anècdota? Com li deia a en Saül, estic segura el seu cul reservat tindrà un post (i per no contradir-me o anar en contra de la meva paraula li faig jo, tot i que entre tants blogaires algú altre també li dedicarà uns segons).

Recompte final de la jornada: 18 signatures (Ostres que n'hi ha que han vingut des d'Andorra! Gràcies David Gálvez, de fet no esperava guanyar el premi -quin premi?- només em feia gràcia compartir cares... tot i que ja no en recordo cap ni una... només un "reservat" en un lloc indiscret... Bona nit!

Jo també els tinc!

Durant aquesta setmana he anat veient com els meus companys catosfèrics rebien els llibres i per fi avui m'han arribat! Els he vist aquesta tarda, just quan tornava de treballar. El paquet m'esperava al rebedor. Quan l'he vist ja sabia de què es tractava: els llibres! Ja tinc els llibres! He esparracat el sobre de plàstic de mala manera i ràpidament he tret l'altre sobre de color crema, l'olor a llibre nou percolava per tots els porus del paper. Potser, en algun moment m'ha tremolat la mà. Potser, en algun moment m'ha passat pel cap que em podria caure una llàgrima. Sóc forta. Quin tacte més deliciós, suau, sensual... Evidentment m'he buscat (sempre havia tingut el dubte que la meva seducció fos allí), Segons literaris pàgina 195 (yes, yes, yes!). Tres pàgines poden fer felicitats petites! Moltes gràcies a tots els que han fet possible aquest esdeveniment i especialment a Toni Ibánez per mantenir-nos informats dels actes i ressò d'aquesta petita gran empresa.

Flors

Com ja és sabut arreu, a Girona és "temps de flors". Com cada any els carrers del centre de Girona s'empolainen i perfumen per desitjar-nos una bona primavera. La imaginació de molts fa que autocars i autocars de gent inundin la ciutat durant tota una setmana. És bonic passejar-se pels claustres sempre tancats i amb olor a resclosit, per parts impenetrables durant la resta de l'any (l'antic refugi antiaeri, les mines, soterranis de la Catedral...). Cada any hi ha un caramel més per descobrir! Això sí, moltes vegades per accedir-hi cal fer una reserva amb molt i molt de temps d'antelació i això fa que els que ens quedem sense poder veure aquestes parts amagades de la ciutat desitgem, l'any pròxim, tornar a provar sort... snif, snif!

Coses que no entenc

Començo aquesta nova secció per exposar les meves limitacions sobre alguns temes, ja sigui perquè sóc obstinada o bé perquè no tinc la perspectiva adequada.
Coses que no entenc pretén ser un espai de reflexió (la meva i per tant des del meu filtre) sobre coses quotidianes. Us animo a participar i proposar nous debats o temes per analitzar.


La primera cosa que no entenc és el nostre sistema educatiu actual. Com hem arribat a aquests extrems? Entenc que la diversitat i la integració social són importants però amb això n'hi ha prou per justificar que alumnes que podrien ser bons es perdin? O anem a favor d'uns i en contra dels altres però tot a l'hora no es pot fer. El que vull dir és que sovint les aules s'han convertit en el refugi d'aquells que no volen fer res, d'aquells que s'avorreixen sols i que necessiten molestar, distreure, alterar i distorsionar... S'entén que si l'educació és obligatòria tothom ha de passar pel "tubo", com sempre s'ha dit, però no hi hauria una manera millor de fer-ho? Per què ens hem d'oblidar d'atendre la diversitat dels que poden i volen oferir alguna cosa -aprendre, escoltar, participar, proposar debats interessants, qüestions que no només serveixin per perdre el temps d'explicacions o per fer riure a la resta de companys-? I el professorat s'ha hagut d'acostumar a cridar per fer-se valdre, per aconseguir una mica d'ordre, una mica d'atenció. Em nego a cridar! Però ni la pràctica reflexiva funciona quan els grups et demanen que et trenquis la veu per obligar-los a escoltar-te. Potser a part del sistema falla la tècnica? Ens ho han volgut fer creure i també ens han volgut vendre la moto que ens hem d'adaptar a les noves circumstàncies, que hem de fer, com deia, la pràctica reflexiva, que tampoc funciona, que estem ancorats en el passat que les noves generacions necessiten les TIC... Mentida! Som titelles, pallassos, ninots, televisions amb potes que han de fer passar el temps a joves sense esperit de sacrifici! Amb perdó: quina merda! Ah! I a sobre volen treure el nocturn l'únic lloc on potser els estudiants ja han pres la decisió d'estudiar i hi posen el coll per treure's uns estudis i treballar alhora (o això només passava abans?).

Vacances és sinònim de viatjar?

سفر, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, отпуск, , отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отпуск,, отдых, 休暇, semestar, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отпуск,, отдых, 休暇, semestar, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, vacances, Urlaub, отдых, 休暇, semestar, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, vacanza, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отпуск, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отпуск,, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances...

Inund'Art: 1, 2 i 3 de març отдых

Girona s'inunda d'art: la Rambla, la Mercè, la Casa de la Cultura, el Pont de Pedra... En definitiva qualsevol carrer de la ciutat pot ser un escenari per mostrar fotografies, danses, concerts, dibuixos...
Aquesta fotografia i el vídeo en són una mostra... Jo especialment em decanto més pel positivisme i ritme de la Percussió llatina que per les fotografies de l'Anna Bressolí El món de la fantasia s'acaba, els seus personatges desitgen... Però el títol si més no ens fa reflexionar...
Aquesta foto l'he fet per tu Olga! Sé que aquest estil t'agrada!
De totes maneres això és només una molt petita part del que es pot veure per aquí!