Si teniu ganes de fer una lectura d'evasió que us porti a la ment d'éssers humans més infeliços que vosaltres, llegiu Abstractes un recull de contes escrits per Marina Arrogante i il·lustrat per Olga Massaguer.
dilluns, d’octubre 17, 2022
21 POEMES PER ACARAR EL SEGLE XXI
21 POEMES PER ACARAR EL SEGLE XXI és un recull de poesia catalana escrita en aquesta franja a cavall del canvi de mil·l3ni, que vol arribar a la inclusió més alta possible tant pel que fa al territori, al gènere com per l'edat dels poetes que la confegeixen. Cada autor ha escollit un poema propi i, a l'apartat "Vida e Razos" (terme usat a l'edat mitjana en els cançoners), ens fa una petita presentació i ens explica el perquè de la tria. Per poder facilitar la comprensió i l'anàlisi dels textos, cada poesia inclou sis activitats i una il·lustració pensades meticulasament per a descobrir què s'amaga entre línies.
dijous, de setembre 01, 2022
dimecres, de maig 20, 2009
¿Què seria de la nostra vida, del nostre viure quotidià i mediocre, si no ens podíem permetre
el luxe de la vanitat? L’home és un animal fatu, l’únic —dins l’escala zoològica— que té la possibilitat
de ser-ho. Tot ho fem per vanitat. La mateixa ambició, si es proposa un fi intel·ligible, és
aquest: no el poder, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, sinó el poder, la riquesa, la fama, el
respecte, en la mesura que justifiquen la nostra presumpció. Cadascú en la seva òrbita i segons les
seves forces, intenta procurar-se això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s’ho procura pel camí de la
humilitat i tot. Es tracta de ser important: a l’oficina, a l’acadèmia, entre el veïnat, sobre el paper
dels diaris, en les xafarderies de la gent. És la gran manera que ha trobat l’home —l’individu, potser
l’individu individualista— de passar l’estona agradablement. L’estona o —si voleu— la vida. Que
tot és una mateixa cosa.
dilluns, de desembre 01, 2008
El Carrilet
Els anys seixanta no van ser gaire bons per a nosaltres. La meva família acostumada a treballar el camp havia passat èpoques molt difícils. La mare solia anar a Girona carregada d’enciams, tomates, alls tendres, mongetes, pèsols, algun conill o pollastre i fins i tot pollets. I mentre pujava al Carrilet deia cofoia “som-hi! A fer dimarts!”. A ciutat hi vivia molta gent per això, malgrat l’esgotament d’estar-se tot un dia fora de casa, sempre tornava satisfeta i amb un bon calaix. Els dilluns la mare no s’adormia fins ven passada la mitjanit, preparant el dinar pel dia següent, i a trenc d’alba, sense que ningú la sentís, prenia el cistell i s’enfilava al trenet. La mare tenia trenta- vuit anys i sovint ens explicava que el seu pare, el meu avi, també havia agafat el Carrilet per anar a fer mercats. Jo, que era la gran de cinc germans, també havia de seguir la tradició. Al principi d’acompanyar a la mare vaig trobar-ho divertit i me’n reia de la gent despistada que corria camps a través per agafar el trenet. Però aquells temps fugissers s’acabaven i el Carrilet va deixar de funcionar i les absències de la mare van ser més freqüents, les veremes en tenien la culpa. Mentrestant jo m’anava fent gran i el turisme em va meravellar. Vaig decidir dedicar-m’hi de valent i de l’hort n’extreia tot el necessari per fer els cuinats casolans que m’havia ensenyat a fer la mare i la cria d’aviram ja no era sinó per satisfer els gustos d’aquells que, enamorats dels pins, els roures i les sureres, es deixaven caure al nostre poble impregnat d’olor salada i de la brisa humida del capvespre.
Als meus cinquanta- dos anys miro als meus fills i desitjo, per sobre de tot, que no perdin les tradicions que ens han fet mediterranis, treballadors, responsables i gelosos dels nostres bens, de la nostra cultura. Desitjo també que puguin gaudir de la vida, alternant plaer i feina, de la mateixa manera que ara ho pot fer la meva mare i com he fet jo.
dimarts, d’octubre 28, 2008
Fires
divendres, de setembre 26, 2008
Comença el curs!
Segons és el gran oblidat aquests dies... però no he marxat de la xarxa! Segons és plaer i Xiu-Xiu feina i és clar que al setembre n'hi ha que en tenen molta! Us passo l'enllaç per si us fa gràcia fer-hi un cop d'ull.
http://blocs.xtec.cat/xiuxiu/
Prometo tornar!
divendres, de setembre 05, 2008
Sentiments contradictoris
dimarts, d’agost 26, 2008
Llegir amb sarcasme
La veritat és que últimament tinc el tic, la mania o la debilitat de llegir les samarretes -roba- de la gent i m'agrada fer-ho. És com aquells que sumen i resten els números de les matrícules dels cotxes, conten les escales, finestres, arbres i tot el que troben al pas. Definitivament, tics nerviosos que no són contraproduents però que tampoc ajuden. Aquesta manera de passejar-me per la vida sovint sí que juga males passades -mirar a llocs indeguts detingudament sense cap mena de pudor -escot, cul, panxa- però és que la lectura és la lectura!
diumenge, d’agost 24, 2008
divendres, d’agost 08, 2008
Sacsimort
dimarts, de juliol 29, 2008
Trenes
divendres, de juliol 25, 2008
Tancat per vacances
dijous, de juny 26, 2008
Aproximadament 270
14 de greus
41 amputacions
65 lesions oculars
(...)
dimarts, de juny 03, 2008
El nus
divendres, de maig 30, 2008
Por escènica
Doncs sí, tinc por escènica! No, ara no faig teatre, però n'he fet! La cosa és que des de que vaig assistir a la presentació del llibre LCL i vaig poder conèixer a la gent que em llegia (i la que em va dir que em llegiria) m'he col·lapsat. Fa riure, no? Hi ha dies que em poso davant l'ordinador per evadir-me (com he fet sempre), miro el blog (puc escriure una d'aquelles coses que no entenc, qualsevol bajanada que em passi pel cap... Ostres! I quan estic a punt de fer-ho... Canguelis! Què diran? Què pensaran els meus lectors? Els meus lectors! Mmmmm, és clar que els hi dec un respecte!). Bé, trenco el gel amb aquesta declaració humil: Tinc por escènica! Arrrrrrrrrg! A veure si quan no vagi tan enfeinada aconsegueixo dir alguna cosa de més profit!
diumenge, de maig 18, 2008
Crònica ràpida
Avui a les 19h s'han materialitzat algunes de les persones amagades als blogs. Semblava com si tots ens coneguéssim, tots sabíem alguna cosa o altre d'algú, tema de conversa n'hi havia, si volíem. Tot ha estat perfecte, la posada en escena -algú deia glamorosa-, les lectures emotives "del lector", la música -genial!-... En definitiva un acte com cal -crec que allà enmig ens hem pogut sentir importants -literàriament parlant- per uns segons (o potser ens hem sentit segons literaris? Jo sempre ho he pensat -sense menystenir-me- ara bé, malgrat saber-ho, he gaudit de la catifa d'uns moments de protagonisme). M'ha agradat compartir signatures i mirades d'aquells que em segueixen i que jo també segueixo i d'aquells que a partir d'ara seguiré. M'ha agradat també descobrir que som "freaks" perquè això m'honora (un freak per mi és algú obstinat que s'entesta a fer les coses i que sovint té una predilecció/obsessió que no el deixa viure tranquil, el freak ha de produir). L'anècdota? Com li deia a en Saül, estic segura el seu cul reservat tindrà un post (i per no contradir-me o anar en contra de la meva paraula li faig jo, tot i que entre tants blogaires algú altre també li dedicarà uns segons).
Recompte final de la jornada: 18 signatures (Ostres que n'hi ha que han vingut des d'Andorra! Gràcies David Gálvez, de fet no esperava guanyar el premi -quin premi?- només em feia gràcia compartir cares... tot i que ja no en recordo cap ni una... només un "reservat" en un lloc indiscret... Bona nit!
divendres, de maig 16, 2008
Jo també els tinc!
Flors
dissabte, de maig 10, 2008
Coses que no entenc
Coses que no entenc pretén ser un espai de reflexió (la meva i per tant des del meu filtre) sobre coses quotidianes. Us animo a participar i proposar nous debats o temes per analitzar.
La primera cosa que no entenc és el nostre sistema educatiu actual. Com hem arribat a aquests extrems? Entenc que la diversitat i la integració social són importants però amb això n'hi ha prou per justificar que alumnes que podrien ser bons es perdin? O anem a favor d'uns i en contra dels altres però tot a l'hora no es pot fer. El que vull dir és que sovint les aules s'han convertit en el refugi d'aquells que no volen fer res, d'aquells que s'avorreixen sols i que necessiten molestar, distreure, alterar i distorsionar... S'entén que si l'educació és obligatòria tothom ha de passar pel "tubo", com sempre s'ha dit, però no hi hauria una manera millor de fer-ho? Per què ens hem d'oblidar d'atendre la diversitat dels que poden i volen oferir alguna cosa -aprendre, escoltar, participar, proposar debats interessants, qüestions que no només serveixin per perdre el temps d'explicacions o per fer riure a la resta de companys-? I el professorat s'ha hagut d'acostumar a cridar per fer-se valdre, per aconseguir una mica d'ordre, una mica d'atenció. Em nego a cridar! Però ni la pràctica reflexiva funciona quan els grups et demanen que et trenquis la veu per obligar-los a escoltar-te. Potser a part del sistema falla la tècnica? Ens ho han volgut fer creure i també ens han volgut vendre la moto que ens hem d'adaptar a les noves circumstàncies, que hem de fer, com deia, la pràctica reflexiva, que tampoc funciona, que estem ancorats en el passat que les noves generacions necessiten les TIC... Mentida! Som titelles, pallassos, ninots, televisions amb potes que han de fer passar el temps a joves sense esperit de sacrifici! Amb perdó: quina merda! Ah! I a sobre volen treure el nocturn l'únic lloc on potser els estudiants ja han pres la decisió d'estudiar i hi posen el coll per treure's uns estudis i treballar alhora (o això només passava abans?).
divendres, de maig 02, 2008
Vacances és sinònim de viatjar?
dijous, de maig 01, 2008
Inund'Art: 1, 2 i 3 de març отдых
Aquesta fotografia i el vídeo en són una mostra... Jo especialment em decanto més pel positivisme i ritme de la Percussió llatina que per les fotografies de l'Anna Bressolí El món de la fantasia s'acaba, els seus personatges desitgen... Però el títol si més no ens fa reflexionar...
Aquesta foto l'he fet per tu Olga! Sé que aquest estil t'agrada!
De totes maneres això és només una molt petita part del que es pot veure per aquí!
dilluns, d’abril 21, 2008
Vocabulari del nadó
Relacionat també amb els més petitons (de 0 a 3 anys) el 2002 es va engegar un projecte anomenat "Nascuts per llegir" que s'ha dut a terme en algunes poblacions catalanes. Aquest és l'enllaç: http://www.nascutsperllegir.org/projecte.htm
Ah! I per si voleu llegir contes: http://www.unamardecontes.org/
I cançons populars d'Europa: http://www.xtec.es/rtee/europa/mapa_esp.htm
Uf! Que didàctica! S'entreveu que ja falta poc per incorporar-me!
divendres, d’abril 18, 2008
Els cinc sentits
dijous, d’abril 17, 2008
Els somnis ja són més realitat
divendres, d’abril 11, 2008
Jo Escric.com
El termini d’admissió s’obre dia 1 d'abril i es tanca dia 15 de juliol de 2008
http://www.joescric.com/
dissabte, d’abril 05, 2008
Següent bloc
dijous, d’abril 03, 2008
dimecres, d’abril 02, 2008
Rodoreda versus Dietrich
2008, cent anys del naixement d'una escriptora, Mercè Rodoreda