Sembla mentida que sota una crosta aspra s'hi pugui amagar un fruit suculent i de gust tan peculiar com aquest. De fet, sembla que a la vida tot té les dues vessants: la càlida i la gèlida i per aquest motiu ens l'hem d'agafar bé, a l'estiu prendre la gèlida per refrescar-nos i a l'hivern la càlida per confortar-nos... No? El que passa és que sovint el nostre racionalisme no ens permet ometre les coses que venen fora de temporada i per aquest motiu ens ofusquem, plorem, cridem i finalment caiem extenuats sobre el sofà, o en el millor dels casos en els braços d'algú que ens estima.
Després de la tempesta arriba la calma... És per aquest motiu que volia penjar al bloc una flor. Mirant, mirant, en comptes d'una flor m'he trobat amb una fotògrafa mexicana que es diu Flor Garduño. Si teniu temps poseu al Google el seu nom i cerqueu-ne imatges, val la pena!
Des de fa tres dies que em sento així. El motiu? No ve a "cuento" que abans sempre es deia. En fi, quan la cagues d'una manera bàrbara (amb això vull dir que tu i només tu ets el responsable del teu destí de merda) és molt difícil no sentir-se ple de ràbia, impotència, frustració... En fi, que al final no tens més remei que entomar la decisió presa i oblidar-te del tros de soca sense seny que has estat. Espero que tot plegat passi ràpidament i que a final de curs no hagi de maleir per cap motiu aquesta tria feta en tres minuts i davant un públic de dues-centes persones.
