Des de fa tres dies que em sento així. El motiu? No ve a "cuento" que abans sempre es deia. En fi, quan la cagues d'una manera bàrbara (amb això vull dir que tu i només tu ets el responsable del teu destí de merda) és molt difícil no sentir-se ple de ràbia, impotència, frustració... En fi, que al final no tens més remei que entomar la decisió presa i oblidar-te del tros de soca sense seny que has estat. Espero que tot plegat passi ràpidament i que a final de curs no hagi de maleir per cap motiu aquesta tria feta en tres minuts i davant un públic de dues-centes persones.diumenge, de setembre 02, 2007
Culpable
Des de fa tres dies que em sento així. El motiu? No ve a "cuento" que abans sempre es deia. En fi, quan la cagues d'una manera bàrbara (amb això vull dir que tu i només tu ets el responsable del teu destí de merda) és molt difícil no sentir-se ple de ràbia, impotència, frustració... En fi, que al final no tens més remei que entomar la decisió presa i oblidar-te del tros de soca sense seny que has estat. Espero que tot plegat passi ràpidament i que a final de curs no hagi de maleir per cap motiu aquesta tria feta en tres minuts i davant un públic de dues-centes persones.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Després de tretze anys d'experiència en aquest món, he arribat a la conclusió que mai saps si has pres la decisió correcta... Segur que tens coses més interessants en què pensar. Fins aviat.
Gràcies Mina, sort que sovint el dolor d'un error es va apaivagant...
A currar collons!! que sempre estem aixecant el país els mateixos!!
De vegades la terapia de xoc funciona, je, je!...per provar que no quedi ;-P
Beta no et diré que part del meu escrit està motivat pel dur retorn a la feina... Ara bé... ets un rancuniós! I tot perquè t'he dit que els teus raves eren escanyolits! Aquest ego teu... Com és que el projectes sobre els vegetals?
Tots en sentim així a vegades. Jo sento molta més ràbia quan la cago jo que quan s'equivoquen els altres.
Ja sé que és difícil, però cal relativitzar-ho tot i prendre's la vida amb bon humor, ja que sovint patim més del que caldria.
Publica un comentari a l'entrada