Sembla mentida que sota una crosta aspra s'hi pugui amagar un fruit suculent i de gust tan peculiar com aquest. De fet, sembla que a la vida tot té les dues vessants: la càlida i la gèlida i per aquest motiu ens l'hem d'agafar bé, a l'estiu prendre la gèlida per refrescar-nos i a l'hivern la càlida per confortar-nos... No? El que passa és que sovint el nostre racionalisme no ens permet ometre les coses que venen fora de temporada i per aquest motiu ens ofusquem, plorem, cridem i finalment caiem extenuats sobre el sofà, o en el millor dels casos en els braços d'algú que ens estima.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Normalment el que desitges no és que necessites..
A l'estiu per estar fresc a la sortida de la dutxa lo millor és dutxa calenta. A l'hivern al revès...prova-ho..
I la música?...quan més petat estas mes xunga busques la música per escoltar.. curiòs no?, no seria lo obvi buscar música animada?
Sí, suposo que el cos necessita esbargir-se d'alguna manera i si busques aquella música que et fa sentir més miserable pots plorar o cridar més a gust...
De tot en fas una metàfora... i concretament aquesta m'agrada molt.
Gràcies Mina, ara treballo en una cosa bastant aspra que farà trontollar el món!
Publica un comentari a l'entrada