En cims d'honor o en conca de servatge, recomenceu amb pacient coratge l'aventura difícil d'ésser humans.

M. Rodoreda

dimecres, de setembre 12, 2007

Lychees

Sembla mentida que sota una crosta aspra s'hi pugui amagar un fruit suculent i de gust tan peculiar com aquest. De fet, sembla que a la vida tot té les dues vessants: la càlida i la gèlida i per aquest motiu ens l'hem d'agafar bé, a l'estiu prendre la gèlida per refrescar-nos i a l'hivern la càlida per confortar-nos... No? El que passa és que sovint el nostre racionalisme no ens permet ometre les coses que venen fora de temporada i per aquest motiu ens ofusquem, plorem, cridem i finalment caiem extenuats sobre el sofà, o en el millor dels casos en els braços d'algú que ens estima.

4 comentaris:

Beta ha dit...

Normalment el que desitges no és que necessites..

A l'estiu per estar fresc a la sortida de la dutxa lo millor és dutxa calenta. A l'hivern al revès...prova-ho..

I la música?...quan més petat estas mes xunga busques la música per escoltar.. curiòs no?, no seria lo obvi buscar música animada?

Anònim ha dit...

Sí, suposo que el cos necessita esbargir-se d'alguna manera i si busques aquella música que et fa sentir més miserable pots plorar o cridar més a gust...

Anònim ha dit...

De tot en fas una metàfora... i concretament aquesta m'agrada molt.

Marrogant ha dit...

Gràcies Mina, ara treballo en una cosa bastant aspra que farà trontollar el món!