En cims d'honor o en conca de servatge, recomenceu amb pacient coratge l'aventura difícil d'ésser humans.

M. Rodoreda

dimarts, de novembre 06, 2007

Protecció d'animals


Hi ha moltes entitats que intenten prohibir actes com que tirin cabres d'altabaix d'un campanar, les corrides de toros, la caça furtiva de balenes, tonyines i altres animals com els elefants, els visonts... (Segur que tots vosaltres en sabeu un munt més que jo!), el fet és que encara no he sentit a parlar de cap organisme que s'encarregui de protegir la dona davant el fet de parir i hauria d'existir! Faig una crida per si algú s'anima a crear-lo! Urgeix perquè moltes dones sense saber-ho passen per aquest patíbul natural (Déu tenia preferència pels homes, segur).

Aquest fet és un tortura! Com és que encara ara (tot i els avanços mèdics) donar a llum és tan dolorós? Ah! L'eperidural, si, és clar que ajuda... Sort d'això! Però per l'abans i el després? On és la droga? Que ningú se'n recorda?

Tot plegat és com estar al mig d'una plaça de toros. Tatarara. Al teu voltant els toreros amb els banderins i tu bufa que bufa. Pel nas i per la boca i amb les potes amunt i avall allisant la sorra. Tararà. Primer assalt, una fiblada a l'espatlla i tot d'aplaudiments al teu voltant. Olé, olé i olé! El torero passa la capa. Olé! El públic està emocionat. Quina corrida! Si no fos per la corrida... En fi, s'acaben les banderilles i després d'haver patit com un dimoni l'estocada final: el toc de gràcia, l'espasa al pit i acabem que sinó l'animal pateix massa.

Després d'aquest espectacle de dolor, el premi. Els aplaudiments de la plaça o el fet de veure al teu fill i d'agafar-lo entre els teus braços.

Diuen que això s'oblida, que el mal passa... I aquesta és la causa que moltes dones tornin a caura al parany... Perquè... no crec que sigui massoquisme, no?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Buf! Quina metàfora! No faré cap comentari al respete, però és la vegada que he sentit la versió més dura... Ànims i ració doble d'endorfines!

Marrogant ha dit...

Sort que ja desprenc aquella fabulosa hormona maternal... Com seria si no la tingués?

victor Rocco ha dit...

hola te invito que conoscas mi blog de literatura, tierradeletrassur.blogspot.com soy de chile y quiciera tener muchos amigos en el viejo continente si gustas podemos formar un enlace chao saludos y feliz navidad