Aproximadament 270

149 cremades lleus
14 de greus
41 amputacions
65 lesions oculars
(...)

Podem pensar si tot plegat és per mala sort, pel mal ús dels petards... Però la qüestió és que hi ha molta gent que passa males estones per culpa de les "piules" i no és d'estranyar! Veient els resultats qualsevol no s'espanta... ja no pels explosius que un mateix pugui fer esclatar sinó pels que et poden sorprendre! A la fotografia suposo que un projectil disfressat de bones intencions (o no) va estavellar-se contra el vidre d'una de les finestres del gimnàs d'un institut.

El nus

Són les dotze del migdia. Fa un sol de justícia i la calor no em deixa respirar, lentament m’ofega. Ara toca la part més dura: fer el nus, ben fort, ha de durar tot el dia, això és primordial. Més val no pensar-hi, com més aviat comencem més aviat acabarem, de fet només és el nus de sempre. És senzill, molt senzill. Sempre surt bé. Per fer-lo només ens cal un coll, un coll disposat o obligat, tan se val. Tot seguit, i quan tot està a punt, agafem el teixit seleccionat, bo, durador, sobretot resistent, i el passem a l’entorn del coll, que ha deixat de ser un ser un tros de carn indeterminat per convertir-se en l’objectiu principal. Ho fem sense tremolar; de manera precisa; com un cirurgià de prestigi, cal estar per la feina. No badem! Un cop tenim embolcallat el coll només cal anivellar i centrar bé les dues parts que s’han de nuar. Triem una dreta, que serà la teva esquerra o bé la dreta del del teu davant. Feta la tria, l’agafem i la passem per davant de la part esquerra i després per darrera, i després altre cop per davant, i tornem a voltar, però aquest cop, a mig camí, i com si fos una serp, la fem sortir per dalt, pel centre de tot l’embolcall. Finalment: un petit cercle a l’entorn del coll i un teixit que no ha parat de donar-hi voltes, delicadament. Per una d’aquestes passades anteriors fem un petit conducte i hi fem passar pel mig la part dreta, que en cap moment no hem de deixar per la perillositat que això comportaria. Fet això ara només cal posar-ho tot en ordre i el nus de la corbata ja està fet.

Por escènica

Doncs sí, tinc por escènica! No, ara no faig teatre, però n'he fet! La cosa és que des de que vaig assistir a la presentació del llibre LCL i vaig poder conèixer a la gent que em llegia (i la que em va dir que em llegiria) m'he col·lapsat. Fa riure, no? Hi ha dies que em poso davant l'ordinador per evadir-me (com he fet sempre), miro el blog (puc escriure una d'aquelles coses que no entenc, qualsevol bajanada que em passi pel cap... Ostres! I quan estic a punt de fer-ho... Canguelis! Què diran? Què pensaran els meus lectors? Els meus lectors! Mmmmm, és clar que els hi dec un respecte!). Bé, trenco el gel amb aquesta declaració humil: Tinc por escènica! Arrrrrrrrrg! A veure si quan no vagi tan enfeinada aconsegueixo dir alguna cosa de més profit!

Crònica ràpida

Avui a les 19h s'han materialitzat algunes de les persones amagades als blogs. Semblava com si tots ens coneguéssim, tots sabíem alguna cosa o altre d'algú, tema de conversa n'hi havia, si volíem. Tot ha estat perfecte, la posada en escena -algú deia glamorosa-, les lectures emotives "del lector", la música -genial!-... En definitiva un acte com cal -crec que allà enmig ens hem pogut sentir importants -literàriament parlant- per uns segons (o potser ens hem sentit segons literaris? Jo sempre ho he pensat -sense menystenir-me- ara bé, malgrat saber-ho, he gaudit de la catifa d'uns moments de protagonisme). M'ha agradat compartir signatures i mirades d'aquells que em segueixen i que jo també segueixo i d'aquells que a partir d'ara seguiré. M'ha agradat també descobrir que som "freaks" perquè això m'honora (un freak per mi és algú obstinat que s'entesta a fer les coses i que sovint té una predilecció/obsessió que no el deixa viure tranquil, el freak ha de produir). L'anècdota? Com li deia a en Saül, estic segura el seu cul reservat tindrà un post (i per no contradir-me o anar en contra de la meva paraula li faig jo, tot i que entre tants blogaires algú altre també li dedicarà uns segons).

Recompte final de la jornada: 18 signatures (Ostres que n'hi ha que han vingut des d'Andorra! Gràcies David Gálvez, de fet no esperava guanyar el premi -quin premi?- només em feia gràcia compartir cares... tot i que ja no en recordo cap ni una... només un "reservat" en un lloc indiscret... Bona nit!

Jo també els tinc!

Durant aquesta setmana he anat veient com els meus companys catosfèrics rebien els llibres i per fi avui m'han arribat! Els he vist aquesta tarda, just quan tornava de treballar. El paquet m'esperava al rebedor. Quan l'he vist ja sabia de què es tractava: els llibres! Ja tinc els llibres! He esparracat el sobre de plàstic de mala manera i ràpidament he tret l'altre sobre de color crema, l'olor a llibre nou percolava per tots els porus del paper. Potser, en algun moment m'ha tremolat la mà. Potser, en algun moment m'ha passat pel cap que em podria caure una llàgrima. Sóc forta. Quin tacte més deliciós, suau, sensual... Evidentment m'he buscat (sempre havia tingut el dubte que la meva seducció fos allí), Segons literaris pàgina 195 (yes, yes, yes!). Tres pàgines poden fer felicitats petites! Moltes gràcies a tots els que han fet possible aquest esdeveniment i especialment a Toni Ibánez per mantenir-nos informats dels actes i ressò d'aquesta petita gran empresa.

Flors

Com ja és sabut arreu, a Girona és "temps de flors". Com cada any els carrers del centre de Girona s'empolainen i perfumen per desitjar-nos una bona primavera. La imaginació de molts fa que autocars i autocars de gent inundin la ciutat durant tota una setmana. És bonic passejar-se pels claustres sempre tancats i amb olor a resclosit, per parts impenetrables durant la resta de l'any (l'antic refugi antiaeri, les mines, soterranis de la Catedral...). Cada any hi ha un caramel més per descobrir! Això sí, moltes vegades per accedir-hi cal fer una reserva amb molt i molt de temps d'antelació i això fa que els que ens quedem sense poder veure aquestes parts amagades de la ciutat desitgem, l'any pròxim, tornar a provar sort... snif, snif!

Coses que no entenc

Començo aquesta nova secció per exposar les meves limitacions sobre alguns temes, ja sigui perquè sóc obstinada o bé perquè no tinc la perspectiva adequada.
Coses que no entenc pretén ser un espai de reflexió (la meva i per tant des del meu filtre) sobre coses quotidianes. Us animo a participar i proposar nous debats o temes per analitzar.


La primera cosa que no entenc és el nostre sistema educatiu actual. Com hem arribat a aquests extrems? Entenc que la diversitat i la integració social són importants però amb això n'hi ha prou per justificar que alumnes que podrien ser bons es perdin? O anem a favor d'uns i en contra dels altres però tot a l'hora no es pot fer. El que vull dir és que sovint les aules s'han convertit en el refugi d'aquells que no volen fer res, d'aquells que s'avorreixen sols i que necessiten molestar, distreure, alterar i distorsionar... S'entén que si l'educació és obligatòria tothom ha de passar pel "tubo", com sempre s'ha dit, però no hi hauria una manera millor de fer-ho? Per què ens hem d'oblidar d'atendre la diversitat dels que poden i volen oferir alguna cosa -aprendre, escoltar, participar, proposar debats interessants, qüestions que no només serveixin per perdre el temps d'explicacions o per fer riure a la resta de companys-? I el professorat s'ha hagut d'acostumar a cridar per fer-se valdre, per aconseguir una mica d'ordre, una mica d'atenció. Em nego a cridar! Però ni la pràctica reflexiva funciona quan els grups et demanen que et trenquis la veu per obligar-los a escoltar-te. Potser a part del sistema falla la tècnica? Ens ho han volgut fer creure i també ens han volgut vendre la moto que ens hem d'adaptar a les noves circumstàncies, que hem de fer, com deia, la pràctica reflexiva, que tampoc funciona, que estem ancorats en el passat que les noves generacions necessiten les TIC... Mentida! Som titelles, pallassos, ninots, televisions amb potes que han de fer passar el temps a joves sense esperit de sacrifici! Amb perdó: quina merda! Ah! I a sobre volen treure el nocturn l'únic lloc on potser els estudiants ja han pres la decisió d'estudiar i hi posen el coll per treure's uns estudis i treballar alhora (o això només passava abans?).

Vacances és sinònim de viatjar?

سفر, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, отпуск, , отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отпуск,, отдых, 休暇, semestar, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отпуск,, отдых, 休暇, semestar, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, vacances, Urlaub, отдых, 休暇, semestar, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, vacanza, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отпуск, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances, Urlaub, vacanza, 休暇, 휴가, férias, отпуск,, отдых, 休暇, semestar, travel,سف, 旅行, 旅行, voyager, reisen, viaggiare, 運行, 여행, поездки, 假期, vacances...

Inund'Art: 1, 2 i 3 de març отдых

Girona s'inunda d'art: la Rambla, la Mercè, la Casa de la Cultura, el Pont de Pedra... En definitiva qualsevol carrer de la ciutat pot ser un escenari per mostrar fotografies, danses, concerts, dibuixos...
Aquesta fotografia i el vídeo en són una mostra... Jo especialment em decanto més pel positivisme i ritme de la Percussió llatina que per les fotografies de l'Anna Bressolí El món de la fantasia s'acaba, els seus personatges desitgen... Però el títol si més no ens fa reflexionar...
Aquesta foto l'he fet per tu Olga! Sé que aquest estil t'agrada!
De totes maneres això és només una molt petita part del que es pot veure per aquí!

Vocabulari del nadó

En aquest document en PDF s'hi poden llegir els termes més usats quan tens un nadó a prop i la seva traducció castellana. Està editat pel Consorci per a la Normalització Lingüística.

Relacionat també amb els més petitons (de 0 a 3 anys) el 2002 es va engegar un projecte anomenat "Nascuts per llegir" que s'ha dut a terme en algunes poblacions catalanes. Aquest és l'enllaç: http://www.nascutsperllegir.org/projecte.htm

Ah! I per si voleu llegir contes: http://www.unamardecontes.org/

I cançons populars d'Europa: http://www.xtec.es/rtee/europa/mapa_esp.htm

Uf! Que didàctica! S'entreveu que ja falta poc per incorporar-me!

| View | Upload your own

Els cinc sentits

M’agrada passejar. M’agrada fer-ho per entre les pàgines dels escriptors, acaronant discretament les lletres, i també per entre les flors d’alzina. És primavera i el cel blau, blau acotxa els vols dels ocells de bosc que juguen amb la Muntanya. Camino seguint les olors de jardins perduts entre els arbres, enmig de la natura exuberant. Respiro la vida i la història d’aquells que en altres temps han viscut i explicat el seu pas pels mateixos camins. Sento el gust agre del dolor sobre cada petjada inerta, malgrat això aquest regust em deleix, el plaer del dolor, viure per patir, patir per escriure, escriure per viure. Tants i tants homes i dones han trepitjat aquesta terra i tantes i tantes dones i homes han coincidit a lloar-la. Les Gavarres on es fan “les postes de sol més carminades del món i els naixements de lluna més emperlats”, deia algú, ara no recordo qui però certament el roig i el blanc dels astres llueixen molt entre els suros i els arboços, qui no s’enamoraria a les Gavarres de les Gavarres? Ja sigui a les nits d’estiu, els matins d’hivern, les tardes de tardor... tothora palpita, Romanyà ànima dels desanimats. Romanyà al cor de les Gavarres i... Rodoreda, ella ho va dir, però com es deia de nom, quin nom tenia aquesta dona? Sí ja ho tinc! Romanyà al cor de les Gavarres i Rodoreda al cor dels catalans, Mercé Rodoreda al cor de tots.

Els somnis ja són més realitat

La primera quinzena de maig ja es podrà trobar el llibre publicat per Cossetània a les llibreries. Consta de 232 pàgines i es vendrà a 15,80 €.

Els drets d'autors es donaran a la "La Bressola".

Jo Escric.com

La veritat és que no us sabria dir com he arribat a aquesta pàgina web però un cop a dins m'ha semblat molt interessant sobretot per als que ens agrada escriure. Des d'aquest portal t'ofereixen la possibilitat de publicar els teus escrits i també convoquen concursos literaris per a tots els gèneres (amb un premi econòmic, la publicació de l'obra en format paper i l'estada al lloc d'entrega dels premis).

El termini d’admissió s’obre dia 1 d'abril i es tanca dia 15 de juliol de 2008

http://www.joescric.com/

Següent bloc

El nen dorm i per això puc aprofitar per fer coses, bé, escriure no gaire perquè cal estar concentrat. Sé que en qualsevol moment farà un somic i la màgia de l'escriptura quedaria trencada. M'entretinc a mirar nous blocs i vaig prement la funció de "següent bloc". Ni ha de tots colors i llengües, alguns els afegiré a la llista per visitar-los de nou. Curiós: tots els espais que he visitat havien penjat avui, dissabte, un post. Ostres! Quina enveja! D'entrada he pensat que no podia ser. Que hi havia una aplicació que actualitzava la data... Per comprovar-ho me n'he anat al In procés. Uf! Res, allà no hi havia res de nou.

És clar que és dissabte! Festiu per alguns, la majoria? Els comeciants i els treballadors del sector dels serveis ho tenen més pelut... Parlant de comerciants són o no són una figura pública? Des del moment en què estan darrera un taulell atenent als compradors sembla que perdin una mica la seva vida privada, no? De ben segur que la majoria de gent del barri on treballen saben la seva vida, o la meitat (estava casada i va deixar l'home perquè se'n va anar tres mesos a l'Àfrica a purifacar-se, ah! I no t'ho perdis, el molt gamerús va tornar tot i que no s'entenien gens al llit...). Bufa! Imagina't si se'n poden saber de coses! El de la cafeteria te'n diu una, la perruquera una altra, el del forn de pa tres més i finalment tu fas un recosit! Et voilà une magnifique histoire de terror. I si fem això amb la gent que ni tan sols coneixem... què no farem amb els que tenim més a prop? Tots som carnassa.

Una mica més de Rodoreda

Rodoreda versus Dietrich

2008, cent anys del naixement d'una escriptora, Mercè Rodoreda

Aprofitant que aquest any es commemoren els cent anys del naixement de Rodoreda es promouen conferencies, xerrades, reedicions de les seves obres... Precisament avui era el primer dia del cicle de conferències "El món de Rodoreda i Rodoreda al món" amb Carme Arnau com a primera convidada. D'entre les moltes coses interessants que ha tramès a l'auditori una: com es definia Rodoreda com a dona? Sabem que no era una dona pròpia del seu temps i que va fugir del seu destí i que intentava "escriure per sentir que era" i per fer-ho calia que visqués perillosament. Doncs, una dona que vivia perillosament podia ser titllada de vampiresa i per això ella mateixa es deia que era una Dietrich d'estar per casa.

Les bones notícies...

...vénen de dues en dues

Doncs, sí! Per fi torno a tenir Internet i aquesta d'aquí és la imatge que tindrà la primera antologia de textos de blocs catalans. Us agrada?

Durant uns dies el bloc no s'actualitzarà perquè tinc alguns problemes amb Internet i pel que sembla va per llarg (ja fa tres mesos que la situació és així de precària). Bé, fins aleshores espero que tingueu paciència.

L'anunci dels fils

Quan era petitona solia jugar amb un fil tancat a fer figures amb els dits, la llàstima és que aquest joc no s'hi podia jugar sola... Avui he vist l'anunci del nou Audi A4 i m'ha encantat que en reproduïssin la seva imatge jugant a aquest joc. Algú sap com és diu el joc? I si hi havia algun manual de figures (jo sempre em quedava encallada a la sisena o setena passada)?

Coach

Fins ahir no havia sentit a parlar del coaching. Encara ara no sé ben bé què és ni si fa gaire temps que existeix. De totes maneres, pel poc que en sé, sembla prou interessant. Hi ha cinc premises que s'han de seguir en el coaching:

1- Establir-se un objectiu.

2- Ser conscients de les nostres limitacions i de la nostra actual situació.

3- Saber quins recursos tenim.

4- Ser constants i coherents.

5- I finalment fer una valoració dels resultats.

Seguint aquets passos podrem aconseguir els nostres objectius, siguin quins siguin. Si nosaltres no ens veiem amb cor de fer-ho, per la manca de constàcia, per exemple, es veu que hi ha professionals que s'hi dediquen i et van guiant cap al camí de la glòria.

Segons la Vanguardia hi ha deu pistes per reconèixer un bon coach:

1- Ha de sabe rmotivar i tenir paciència.

2- Segueix fil per randa els objectius del client.

3- Estableix un pla d'acció clar i coherent.

4- Ajuda a descobrir la personalitat del client (com és i com el veuen, com un mateic¡x es pot arribar a veure).

5- Té recursos.

6- Parla dels nostres conceptes.

7- Ens fa raonar.

8- No posa límits al nostre rendiment.

9- Confidencialitat.

10- No ens vol convèncer d'altres valors que no siguin els nostres.

Vist això sembla que no quedi més remei que posar un cach a la nostra vida, no?