L'estaca

A mesura que m’acostava a la plaça aquella estranya espina anava creixent i creixent davant els meus ulls atònits. No podia entendre com, d’on i perquè havia aparegut aquella punxa maldestra al bell mig de la Plaça del Vi. Però sens dubte estava allà imperant, quasi dictatorial. I la gent de la ciutat al veure-la restava perplexa. Els hi havia sortit, o més ben dit, els hi havien clavat una estaca al cor de la població! I la notícia es va difondre. S’ho deien els uns als altres creient que es tractava d’un càstig. I tots, sense mesura, anaven a veure el que malmetia, sense pietat, la tan preuada plaça. I tots, un cop passat el terror avernal, volien extreure aquell focus de dolor de la terra dels gironins. Primer els habitants de la ciutat, i després vingueren altres persones d’altres terres que intentaren extirpar, escapçar, tallar la perversa pua metàl·lica. Homes i dones forts i llestos fluïen per la ciutat endimoniada però mai cap no en va sortir victoriós. I la gent d’aquesta contrada anomenada Girona s’anava emmalaltint, i trista passava per davant del turment que l’objecte imposat representava. I gris tornava a casa seva veient fracassats els repetits intents dels bons homes d’arrencar aquella estaca. Però vet aquí que un dia, i per tal de no veure més el patiment de la terra, els ciutadans d’aquesta petita ciutat van anar aplegant tot al voltant de l’escultura inútil petites bosses d’escombraries, creient que així podrien apaivagar el mal de la terra i també el de la seva ànima. I així, muntanyes de porqueria s’anaven acumulant a la plaça, tot al voltant de l’espina maleïda que lluitava per alçar-se victoriosa davant el poble. I va ser tan gran el cúmul de brutícia que tots els ciutadans de la nauseabunda Girona van acumular que aquella, abans petita i bonica, plaça es va convertir en un gran abocador municipal. El fet és que ningú va arribar a entendre mai com i per quin motiu regia al bell mig de la Plaça del Vi aquella cosa inútil, així com tampoc ningú no podia entendre quines van ser les causes que feren que tota la brutícia dels ciutadans desolats es pogués acumular ofegant l’estaca...