Potser, quan s'acabi el món, restarà l'essència del que hem estat. Només quedaran immutables les estratègies de l'home per ser evocat eternament. Quina paradoxa! Ser part d'una memòria inexistent, per als sentits morts, que ja no podran captar la bellesa de les construccions. Tal vegada, quan el món s'hagi fos en els meus pensaments moribunds hi haurà algú disposat a recordar.