En cims d'honor o en conca de servatge, recomenceu amb pacient coratge l'aventura difícil d'ésser humans.

M. Rodoreda

diumenge, de gener 07, 2007

Punts, punts, punts


Certament, quan passen coses com l’incendi d’un cotxe al carrer del Carme, el passat 18 d’abril – a mitja tarda-, els veïns d’aquesta zona ja ni s’immuten, aquesta passivitat té la seva lògica: estan farts de veure que per aquest vial només passen contrarietats. I això no ens ha d’estranyar ja que en un carrer com aquest, que, encara que sembli mentida, forma part del casc urbà de Girona, els cotxes passen a velocitats de 100- 120 quilòmetres hora (per respectar un límit). Per aquest motiu, i altres com la impossibilitat d’aparcar en un lloc tret de fer-ho a la vorera, les incidències no deixen de succeir-se. Si calculéssim l’índex de sinistralitat de la zona ens posaríem les mans al cap. Pròxims de la zona es dediquen a enumerar les catàstrofes, com un passatemps, perquè no els hi queda altre remei. Potser els lectors pensaran que aquesta és una solució poc sensible, fins i tot dramàtica, però si s’ho pensen una miqueta veuran que és millor citar fil per randa tots els incidents i continuar fent via que plànyer-se de les poques actuacions que es perceben. I sí no, preguntem-nos quina solució els queda als veïns d’aquest carrer que constantment han de sortir de casa seva per contemplar la desgràcia? Un dia un cotxe incendiat, l’altre un cotxe que s’ha encastat contra una farola -que ha fet malbé la façana d’un edifici- i de retruc un altre cotxe avança sense control i s’estampa contra algun vianant, que no anava pel lloc que li tocava perquè a la vorera hi havia un reguitzell de cotxes que li impedien el pas... I és que els habitants d’aquesta zona tan descuidada de la ciutat, no només per les qüestions de trànsit, son vulnerables al pas d’aquests fanàtics de la velocitat, de les seves imprudències i de la inseguretat viària que generen. Vist que els conductors maldestres no tenen prou seny, perquè les estadístiques de mortalitat viària a ells no els afecten, cal que ens tornem a preguntar si aquí hi ha algú que s’encarregui de mantenir l’ordre. I dels nostres impostos, què se’n fa? És que el socialisme vigent a la nostra urbs està dedicat només a l’alta societat?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Aquest fet és una petita mostra del què succeeix a tota espanya. Els cotxes circulen a tota velocitat i impúnement per les nostres ciutats, les autoritats no fan res al respecte. Van assassinant innocents; vianants, cilistes, motoristes... Potser alguns no anaven pel seu lloc però si tothom circulès a 50km s´evitaríen moltes morts. Les nostres carreteres sòn com la selva, on s´aplica la llei del més fort. S´ha perdut el respecte envers els altres, la gent puja el cotxe i es converteixen en monstres. Quan assassinen algú amb la seva arma de quatre rodes tot sòn lamentacions i depressions; que si s´em va tirar al damunt que si travessava sense mirar, el més lamentable de tot és que la gent es posa de part seva. Senyors, la gran majoría dels accidents es podríen evitar amb una mica de seny. La gent ha perdut la paciència i ho paguen amb essers humans innocents, a sobre moltíssims farruquitos tenen la poca vergonya de donar-se a la fuga. Sincerament els hi desitjo que no puguin conciliar el son durant la resta de la seva vida. Val més perdre un segon de la vida que la vida en un segon. Sòc motorista i responsable i crec que hi ha suficients trampes a les víes públiques, ja siguin els guardarails assassins, la pintura dels passos de zebra...perquè els conductors sense cervell persegueixin als més dèbils fins a matar-los.
GEMMA